Per Santi Mallorquí, CEO de Organic Cotton Colours. En aquest quart capítol, continuo explicant el nostre primer viatge al Brasil. Ara toca conèixer als agricultors, els nous accionistes d’OCC… Els agricultors, els nous accionistes d’OCC Volíem que els agricultors sentissin que hi havia un vincle amb ells que anava més enllà de la figura del comprador i el venedor. Es tractava de fer-los veure que ells formaven part del projecte tant com nosaltres. Havien de convertir-se en els nostres “accionistes” al camp. La seva història aportava valor al projecte i més enllà del cotó, Organic Cotton Colours estava compromès amb les famílies que el treballaven. El meu objectiu amb el projecte al Brasil sempre va ser crear un negoci d’economia circular on, a més de generar una activitat lucrativa, les persones que hi participessin veiessin millorades les seves condicions socials, econòmiques i laborals. I on la regió en què es desenvoluparia l’activitat veiés preservades les condicions mediambientals. Durant els següents 6 mesos, vam organitzar una reunió en la qual participarien tots els interessats. Agricultors de 5 estats del nordest (Piauí, Rio Grande do Norte, Ceará, Paraíba i Pernambuco) que pertanyien a la anomenada Rede i estaven agrupats en més de 6 cooperatives (en total més de 450 agricultors), 3 membres de l’Embrapa, ONG, organitzacions de suport governamental i periodistes locals. A principis de febrer del 2014, vaig viatjar al Brasil novament per dur a terme la reunió amb tots ells. Aquesta vegada acompanyat per en Joaquim Barbosa, el nostre home a Portugal, amb qui tinc una relació de confiança estreta, i amb l’Àngel Sánchez, que ni podia ni volia perdre’s els inicis d’aquest nou projecte. Malgrat la seva delicada salut aleshores, jo estava segur que ho donaria tot per presenciar el que seria el futur de l’empresa que va fundar. Cinc mesos després del viatge, el juliol del 2014, després d’estar molts anys lluitant, l’Àngel va morir. Al Brasil vam estar dos dies reunits, treballant per establir les bases del futur projecte OCCGuarantee d’Organic Cotton Colours en el qual tots ells tindrien cabuda. Aquest últim viatge va ser l’inici d’OCCGuarantee com a model de negoci i com a compromís d’Organic Cotton Colours. Vam establir les bases de com volíem que es estructurés la relació. Malgrat això, encara em sentia perdut sobre la manera de gestionar el projecte en la distància. Sabia que l’èxit del projecte passava per tenir algú al Brasil que fos part activa en el desenvolupament del grup. De les reunions que vam tenir al Brasil en aquest viatge i en el següent que vaig realitzar mesos després,

Per Santi Mallorquí, CEO d’Organic Cotton Colours En aquest capítol i el següent, repassaré cronològicament les experiències viscuda des del nostre primer viatge a Brasil fins al naixement del projecte OCCGuarantee.En l’últim article, vaig explicar l’espant amb el qual vam viure la nostra visita al sud de l’Índia a finals del 2012. Després d’això, ens disposàvem a visitar qualsevol país que compleixera els requisits per poder obtenir cotó orgànic colorit. Va ser Àngel Sánchez qui, estudiant l’oferta, va veure el potencial de Brasil.Així doncs, ens disposàvem a fer el nostre següent viatge. Gràcies a un conegut seu que portava anys operant en aquest país, vam aconseguir contactar amb una de les persones que més ha contribuït al desenvolupament del cotó colorit al nordest de Brasil: Maysa Gadhel de Natural Fashion.Maysa ens explicava que va aprofitar una visita de Lula da Silva a Pernambuco per publicitar, juntament amb altres “activistes”, el missatge de cotó orgànic acolorit en grans cartells que aquest podia llegir des del seu cotxe. Aleshores va aconseguir que el President, natal de la regió, es interessara pel projecte.Lula de Silva va iniciar una reforma agrària que va donar l’oportunitat, als agricultors locals que ho desitjaven, de convertir-se en propietaris d’1 hectàrea de terra. Aquesta iniciativa va unir els agricultors de diversos estats, creant una xarxa de petits camperols familiars de diferents regions rurals agrupats en cooperatives registrades pel ministeri d’agricultura.Al gener de 2013, vam iniciar el nostre primer viatge a Brasil. Tot i que va ser Àngel qui va programar el viatge, per motius personals no va poder acompanyar-nos, i va ser el meu amic Albert Niell qui es va unir a aquest viatge d’exploració. Una aventura que no oblidarem mai per les situacions noves i curioses amb les quals ens vam trobar.Allà vam conèixer personalment a Maysa, qui ens va oferir el seu suport. Ens va explicar el funcionament governamental del país, dels agricultors, de les cooperatives, ONGs, … En definitiva, ens va posar a l’òrbita del sector i va fer l’impossible perquè poguéssim arrencar el nostre projecte a Brasil. Mai va demanar res a canvi i ens va fascinar amb el seu esperit lluitador, inconformista i sensible. “L’Àngel Sánchez, fundador de l’empresa, com la Maysa, s’han convertit en les meves guies professionals dins del sector tèxtil orgànic. Sempre els agrairé la seva ajuda i els seus savis consells. Organic Cotton Colours els deu molt.Així doncs, allà estàvem l’Albert i jo reunits a la universitat de Patos a l’estat de Paraíba amb agricultors que treballaven cotó orgànic de color a la zona. Tot i tenir una traductora

Per Santi Mallorquí, CEO d’Organic Cotton Colours. En aquest article, seguiré cronològicament les experiències viscudes per concretar el projecte OCCGuarantee d’Organic Cotton Colours. En el primer article, vaig explicar com van sorgir obstacles que havia de resoldre després de fer-me càrrec de l’empresa. El principal va ser que vam veure la necessitat de buscar on obtindríem el nostre preuat cotó orgànic. A finals del 2011, vaig tornar de visitar a Sally Fox a Califòrnia, motiu pel qual etiquetàvem amb la marca Fox Fibre Colorganic. En aquell moment, vaig saber que hauríem de crear el nostre propi projecte per obtenir cotó orgànic amb color, així com crear la nostra propia marca. La primera fira internacional a la qual vaig assistir va ser la Biofach a Nuremberg al febrer del 2012, i malgrat que no era una fira específica de productes tèxtils, vam tenir una molt bona acollida i vam veure el potencial dels nostres productes. Entre els visitants, un empresari indi es va interessar pel que fèiem. Fins al punt que ens va demanar venir amb nosaltres de tornada a Espanya! Al dia següent, vam començar a concretar el nostre viatge al sud de l’Índia, on ell tenia empreses i contactes per ajudar-nos a establir-nos allà. Al juny de 2012, Àngel Sánchez, fundador de l’empresa, i jo vam viatjar per primera vegada al gran país asiàtic del cotó amb totes les il·lusions i un seguit d’incògnites per resoldre. Allà ens esperava un senyor que no coneixíem i que no parlava anglès per dur-nos de ruta cap a Tirupur. Vam fer una parada en uns camps de cotó orgànic per ser-ne testimonis del procés de sembra, i vam veure un home que amb una pala anava treballant les sèquies, i vam veure que li faltaven diversos dits dels peus. Per Déu!, vaig pensar. Es tractava d’una àmplia extensió preparada per al cultiu intensiu de cotó orgànic. Aquella nit ens van convidar a sopar a casa del nostre amfitrió, qui ens va explicar les possibilitats que teníem a la regió en termes de manufactura i acabats. Aquella mateixa tarda ens va mostrar el cotó orgànic colorit. A casa seva, tenia diverses bales de color marró i algunes plantes ja creixudes al jardí que estaven en fase experimental, després de 13 anys d’estudis amb agències del govern i diferents universitats. Em semblava que érem al lloc adequat amb la persona que podia ajudar-nos en el nostre objectiu comú. En els dies següents, ens van portar a visitar diverses mega fàbriques de tintoreria, manufactura i, entre elles, una fàbrica que recollia ampolles de plàstic dels

Per Santi Mallorquí, CEO d'Organic Cotton Colours. El cotó creix de forma natural en diferents varietats de colors, com el cru, el marró i el verd, els quals cultivem amb dedicació. Qui no ho sap podria pensar que estem innovant, però en realitat, simplement seguim el que és natural. Per això, supervisem tot el procés de producció: des de la llavor fins a la confecció, abastant el conreu, la filatura i la producció de teles. Ho fem col·laborant estretament amb agricultors i empreses que són part integral del nostre projecte, compartint la nostra visió. El resultat és un cotó orgànic obtingut de manera justa, amb un profund respecte tant pels qui el cultiven com pels qui vesteixen les nostres peces, tot en completa harmonia amb el medi ambient. De vegades, tot és tan senzill com aturar-se a prendre consciència de la teva veu interior. Vaig voler començar amb el nostre “manifest” per orientar el lector, tot i que hi haurà temps per compartir anècdotes dels primers anys, fins a la creació del projecte OCC Guarantee a Brasil. Des del 2009, vaig començar a interessar-me pel projecte d’Àngel Sánchez Egea, que fabricava articles amb cotó de coloració natural 100% orgànic, un cotó que neix naturalment acolorit des de la llavor, sense enginyeria genètica, seguint la tradició natural de fa més de5000 anys. En els seus primers 25 anys, Organic Cotton Colours va comercialitzar diversos articles sota la marca FoxFibre Colorganic, amb l’objectiu de situar-se com la millor opció per a peces confeccionades amb el cotó més pur del mercat. Tot això, amb una atenció especial als usuaris que pateixen al·lèrgies cutànies o intoleràncies als agents tòxics presents en la producció de roba de cotó convencional. Vaig decidir aportar els meus coneixements empresarials per afegir valor a una marca que ja es podia considerar “cum laude” en termes de sostenibilitat, un concepte del qual es parlava molt en aquell moment.El meu primer pas va ser visitar a Sally Fox a Guinda, Califòrnia. Tot i que les meves idees estaven una mica desconectades de la realitat, ja que en aquell moment no tenia experiència en el sector tèxtil i encara menys en el cultiu del cotó. Després de 4 hores d’una conversa apassionant amb Sally, em vaig adonar que teníem un gran problema. Ella no podria subministrar-nos cotó de manera contínua, i el nom de la nostra marca mancaria de sentit si no fèiem servir més el cotó dels Estats Units. A més, la manufactura a Portugal amb el nostre proveïdor habitual no tindria continuïtat ja que no ens considerava un client prioritari