Capítol 1: Definint el Projecte d’un cotó propi

El cotó creix de forma natural en diferents varietats de colors, com el cru, el marró i el verd, els quals cultivem amb dedicació. Qui no ho sap podria pensar que estem innovant, però en realitat, simplement seguim el que és natural. Per això, supervisem tot el procés de producció: des de la llavor fins a la confecció, abastant el conreu, la filatura i la producció de teles. Ho fem col·laborant estretament amb agricultors i empreses que són part integral del nostre projecte, compartint la nostra visió. El resultat és un cotó orgànic obtingut de manera justa, amb un profund respecte tant pels qui el cultiven com pels qui vesteixen les nostres peces, tot en completa harmonia amb el medi ambient. De vegades, tot és tan senzill com aturar-se a prendre consciència de la teva veu interior.

Vaig voler començar amb el nostre “manifest” per orientar el lector, tot i que hi haurà temps per compartir anècdotes dels primers anys, fins a la creació del projecte OCC Guarantee a Brasil. Des del 2009, vaig començar a interessar-me pel projecte d’Àngel Sánchez Egea, que fabricava articles amb cotó de coloració natural 100% orgànic, un cotó que neix naturalment acolorit des de la llavor, sense enginyeria genètica, seguint la tradició natural de fa més de
5000 anys.

En els seus primers 25 anys, Organic Cotton Colours va comercialitzar diversos articles sota la marca FoxFibre Colorganic, amb l’objectiu de situar-se com la millor opció per a peces confeccionades amb el cotó més pur del mercat. Tot això, amb una atenció especial als usuaris que pateixen al·lèrgies cutànies o intoleràncies als agents tòxics presents en la producció de roba de cotó convencional.

Vaig decidir aportar els meus coneixements empresarials per afegir valor a una marca que ja es podia considerar “cum laude” en termes de sostenibilitat, un concepte del qual es parlava molt en aquell moment.
El meu primer pas va ser visitar a Sally Fox a Guinda, Califòrnia. Tot i que les meves idees estaven una mica desconectades de la realitat, ja que en aquell moment no tenia experiència en el sector tèxtil i encara menys en el cultiu del cotó.

Després de 4 hores d’una conversa apassionant amb Sally, em vaig adonar que teníem un gran problema. Ella no podria subministrar-nos cotó de manera contínua, i el nom de la nostra marca mancaria de sentit si no fèiem servir més el cotó dels Estats Units. A més, la manufactura a Portugal amb el nostre proveïdor habitual no tindria continuïtat ja que no ens considerava un client prioritari després d’alguns anys sense produir.

No teníem ni cotó, ni manufactura, ni una marca amb la qual comunicar-nos. Però també significava que no teníem límits per buscar canvis estructurals en el model de negoci que, amb el temps, ens donarien bons resultats.

La part més complicada va ser passar de ser una simple marca a convertir-nos en un “estàndard” per poder ampliar la venda del nostre cotó en diferents mercats emergents dins del limitat mercat de teles de cotó orgànic. Així va ser com vam realitzar canvis estratègics per ser part d’una economia circular on tots sortim beneficiats, permetent que altres marques també fossin part del projecte i el fessin sostenible al llarg del temps.

Davant les nostres limitades necessitats de cotó, el normal hauria estat confiar únicament en segells com GOTS per obtenir el teixit o el fil de Turquia, per exemple, donada la seva reputació per l’estricta regulació anti-transgènics i la seva proximitat. Però fidels al nostre compromís de garantir els nostres productes des de l’origen, vam optar pel repte majúscul de produir fins a 20 tones anuals de ploma de cotó naturalment acolorit 100% orgànic, la quantitat mínima que ens filava el nostre proveïdor habitual de Barcelona.

Avui dia comprendre la importància de tenir el control de la cadena de subministrament, aportant un valor diferenciat al nostre cotó en termes d’impacte social i econòmic. El contacte directe amb els agricultors ens ha ajudat a entendre de primera mà com viuen i quines són les seves necessitats per desenvolupar la seva activitat amb la màxima garantia.

En mirar enrere, reflexiono sobre la sort que vaig tenir d’enfrontar-me a aquest tipus de situacions. Sempre he cregut que en situacions compromeses no hi ha temps per lamentacions; cal treure’n el màxim profit amb una actitud positiva, disposat a aprendre i explorar totes les alternatives sense pors, perquè dels teus actes depenen els teus resultats i pots sortir-ne reforçat o enfonsar-te.

Aquest és només el primer article d’una sèrie de sis en els quals compartiré la meva experiència i aprenentatges en el desenvolupament de Organic Cotton Colours. Us espero en el segon capítol!