Capítol 3:  Brasil, el gran descobriment

En aquest capítol i el següent, repassaré cronològicament les experiències viscuda des del nostre primer viatge a Brasil fins al naixement del projecte OCCGuarantee.
En l’últim article, vaig explicar l’espant amb el qual vam viure la nostra visita al sud de l’Índia a finals del 2012. Després d’això, ens disposàvem a visitar qualsevol país que compleixera els requisits per poder obtenir cotó orgànic colorit. Va ser Àngel Sánchez qui, estudiant l’oferta, va veure el potencial de Brasil.
Així doncs, ens disposàvem a fer el nostre següent viatge. Gràcies a un conegut seu que portava anys operant en aquest país, vam aconseguir contactar amb una de les persones que més ha contribuït al desenvolupament del cotó colorit al nordest de Brasil: Maysa Gadhel de Natural Fashion.
Maysa ens explicava que va aprofitar una visita de Lula da Silva a Pernambuco per publicitar, juntament amb altres “activistes”, el missatge de cotó orgànic acolorit en grans cartells que aquest podia llegir des del seu cotxe. Aleshores va aconseguir que el President, natal de la regió, es interessara pel projecte.
Lula de Silva va iniciar una reforma agrària que va donar l’oportunitat, als agricultors locals que ho desitjaven, de convertir-se en propietaris d’1 hectàrea de terra. Aquesta iniciativa va unir els agricultors de diversos estats, creant una xarxa de petits camperols familiars de diferents regions rurals agrupats en cooperatives registrades pel ministeri d’agricultura.
Al gener de 2013, vam iniciar el nostre primer viatge a Brasil. Tot i que va ser Àngel qui va programar el viatge, per motius personals no va poder acompanyar-nos, i va ser el meu amic Albert Niell qui es va unir a aquest viatge d’exploració. Una aventura que no oblidarem mai per les situacions noves i curioses amb les quals ens vam trobar.
Allà vam conèixer personalment a Maysa, qui ens va oferir el seu suport. Ens va explicar el funcionament governamental del país, dels agricultors, de les cooperatives, ONGs, … En definitiva, ens va posar a l’òrbita del sector i va fer l’impossible perquè poguéssim arrencar el nostre projecte a Brasil. Mai va demanar res a canvi i ens va fascinar amb el seu esperit lluitador, inconformista i sensible.

“L’Àngel Sánchez, fundador de l’empresa, com la Maysa, s’han convertit en les meves guies professionals dins del sector tèxtil orgànic. Sempre els agrairé la seva ajuda i els seus savis consells. Organic Cotton Colours els deu molt.
Així doncs, allà estàvem l’Albert i jo reunits a la universitat de Patos a l’estat de Paraíba amb agricultors que treballaven cotó orgànic de color a la zona. Tot i tenir una traductora i jo haver estat practicant el portuguès de forma accelerada, ens resultava difícil comunicar-los amb claredat tot allò que volíem fer al país.
Tot i així, i gràcies a l’imprescindible ajuda de la Maysa, vam aconseguir presentar el nostre projecte amb èxit. Aquell mateix any vam pactar amb 40 agricultors de terres orgàniques el cultiu de cotó com a monocultiu i vam establir els preus de compra per als tres colors de fibra: cru, verd i marró.”

Nosaltres els subministràvem les llavors a través de l’Embrapa, organització governamental que estudia i millora les llavors de diferents cultius. A OCC no teníem cap experiència com a “parceiros” d’un conreu, així que havíem de confiar en el saber fer dels pagesos.
Com a acte de bona fe i per aconseguir interès per part dels agricultors, vam adquirir 6 tones de cotó orgànic que una coneguda marca europea s’havia compromès a comprar-los i finalment havien cancel·lat el comanda, deixant els agricultors en apuros. Els diners que van rebre els van servir per pagar els crèdits que devien al banc i els va oferir confiança davant del projecte que els oferíem.

A Brasil, els agricultors amb pocs recursos exposen les seves famílies cada any als resultats del conreu. Es troben a mercè de la producció i de les inèrcies del mercat. No és fàcil produir i a més trobar comprador…

La irrupció de “La Lagarta”

Ja de tornada a Espanya, tot ens semblava que estava en marxa. Rebíem fotos de l’evolució del conreu, i la veritat és que tenia bona pinta. Tractàvem d’assimilar tot el que estava succeint i intentàvem aprendre el més ràpid possible, ja que, a la distància, sense cap membre d’Organic Cotton Colours en el terreny, no teníem control absolutament de res.
Al cap de 4 mesos, vaig començar a rebre informacions que una plaga afectava els camps. “La Lagarta” havia atacat les nostres collites i havíem de reaccionar ràpidament. En els conreus orgànics és molt important analitzar l’evolució de les plagues, ja que si no actues a temps, fàcilment pots perdre tota la collita.

I així va ser, ho vam perdre tot. La poca experiència dels pagesos en plagues i la nul·la assistència al camp ens va jugar una mala passada.
Per aquell temps, la temporada de pluges ja havia passat, així que aquell 2013 no tindríem cotó. Aquest fet em va fer adonar que havíem de prendre les regnes del projecte. No podíem limitar-nos a ser meros espectadors. I això passava per trepitjar el terreny, conèixer les diferents possibilitats que ens oferia el Brasil per poder dur el nostre projecte a bon port.

El monocultiu, a debat

Organic Cotton Colours va assumir les despeses de preparació de les terres i el cost de les llavors. Els agricultors no van haver d’acudir als bancs per pagar els deutes, tot i així, tampoc van obtenir cap ingrés ja que als camps solament conreaven cotó. Estudiàvem llavors que un conreu biodinàmic on es combinés el conreu de més d’un producte seria una opció menys arriscada pels agricultors i així mateix tindria més sentit per al projecte.
Un conreu on es combini el cotó amb aliments ofereix la possibilitat de servir de sustent alimentari per a les famílies i el bestiar. També permet vendre els excedents en mercats d’aliments orgànics, obtenint així els agricultors uns ingressos extra. Així que ja teníem la fórmula!
L’experiència passada va desanimar els agricultors que havien vist perdre tot el treball dels últims mesos, i em vaig veure obligat a aguditzar l’enginy. En aquest moment, llegia “La Economía Azul” de Gunter Pauli. Necessitàvem visualitzar un projecte que fos altament atractiu pels agricultors i que a nosaltres ens subministrara la fibra òptima per poder competir en els diferents mercats de cotó orgànic…
En el següent capítol, podeu continuar coneixent la nostra experiència viscuda a Brasil. Us parlaré dels agricultors, els nous accionistes d’OCC… ¡Va ser realment emocionant!