Capítol 6 : Rumb a la primera exportació

Generar fibra de coto de la nostra pròpia xarxa d’agricultors en una quantitat suficient per a fer l’exportació i la filatura a Barcelona va ser un èxit en gener de 2015. Va ser un procés complex, ja que teníem grups d’agricultors distribuïts en 3 estats: Piauí, Paraíba i Pernambuco, amb comunitats diferents en el mateix estat i un total de 150 agricultors en conjunt.

 La planificació adequada del transport era fonamental per optimitzar els costos, tot i que en aquell moment la nostra prioritat era gestionar-ho en tan sols dotze dies, el temps que estaria a Brasil. Volia tornar amb la certesa que tot s’havia resolt correctament.

Teníem el cotó emmagatzemat en un magatzem amb una gran porta d’accés tapiada i no hi havia manera física de treure les bales a menys que derribéssim una paret. Això va ser només el començament d’una sèrie de reptes que vam haver de superar amb molta il·lusió. 

Les bales pesaven 70 kg i eren difícils de manejar. El seu volum no permetia recórrer 60 metres a peu fins al camió. Vam haver de demanar prestat un carro de càrrega a un supermercat per treure aquestes bales amb certa dignitat i contractar un grup de joves per manipular el material i carregar-lo al transport que ho portaria al port, on es podria manipular amb carretons adequadament. 

El següent desafiament va ser emetre totes les factures correctament per poder contractar el transport en camió, la càrrega al contenidor i el despatx en els terminis establerts des del Port de Suape, Pernambuco. Vam estar quatre dies tancats en una oficina. Cada dues hores sorgia un nou obstacle que modificava la nostra agenda planejada, moments de nervis i desesperació. A la següent foto veureu el recorregut legal de les notes fiscals que es han d’emetre per fer una correcta exportació.

Els requisits legals necessaris no són fàcils d’obtenir, i cal contractar una empresa especialitzada per fer un pla (com el de la foto) i així evitar sorpreses com les que vam trobar la primera vegada. 

Recordo especialment en Gilceu, un conductor autònom amb camió propi contractat per l’empresa transportista per dur l’últim material que ens quedava fins a la cooperativa del port. A les set de la tarda, quan vam aconseguir tenir el camió ben carregat, l’empresa transportista va cancel·lar el seu contracte per telèfon. Vam sentir cridar furiosament en Gilceu. Ens va explicar el que passava i malgrat el seu lament, vam haver de buidar tota la càrrega i contractar una altra empresa.

“Tot i que el camió era d’un familiar seu, necessitàvem que una empresa transportista el contractés per fer el servei. Un cop més, amb molta fe i tirant d’alguns fils, vam aconseguir que una empresa local accedís a contractar un transport aliè a la seva flota.” 

Una vegada que tot el cotó estava al port franc, on es realitzava la càrrega del contenidor, vam tenir diversos problemes de documentació que van endarrerir la sortida. El resultat va ser que vam haver de dividir la càrrega total en 3 contenidors que es van carregar en dies diferents. Tot i això, van viatjar en el mateix vaixell, però com que no vam aconseguir fer un agrupament, els costos de transport es van incrementar considerablement.

Sens dubte, vam aprendre d’aquesta “primera vegada”, i m’agradaria destacar l’inestimable ajuda rebuda de Maysa Gadhela en aquesta primera exportació del projecte OCCGuarantee Brasil.

Després dels esdeveniments dels últims dies, vam veure que era primordial tenir una societat filial pròpia registrada al Brasil i vam començar els tràmits per a la seva creació. Si aquesta filial pogués fer l’exportació, es simplificarien els processos de documentació i no dependríem d’una societat aliena per a qualsevol contractació que necessitéssim al país.

Inicialment, aquest procés havia d’estar resolt en 6 mesos, o això és el que ens va assegurar l’empresa contractada per dur-lo a terme… ¡No aniré relatant la crònica de successos per a la seva creació, perquè em poso dels nervis! Finalment, en el meu viatge de juny del 2017, ja teniem la societat degudament registrada i legal per operar al Brasil.

Un altre cap solt era la incorporació de la varietat “Mocó” per a tot el cotó blanc que estem cultivant. Vaig insistir des d’un inici en aquest projecte, i tot i que ha trigat més del que imaginava, ja és una realitat.

Aquesta varietat, que pertany a la família del “gossypium arboreum”, necessita menys aigua pel seu creixement; a més, la planta produeix abundantment durant cinc anys o fins i tot més. No cal replantar-la, així que també estalvia en la feina que aquest procés comporta, tot i que el més important és la qualitat de la fibra en sí. Comptarem amb fibres de 38 mm de longitud que ens proporcionaran fils més fi i resistents i, per tant, teles de major qualitat.

Aquesta varietat és l’anomenat “or blanc” del nordest brasiler. Hi ha un lligam emocional amb tots els agricultors perquè fins als anys 80 era el cotó més desitjat, símbol d’orgull del nord, riquesa i estabilitat.

Tristament, va desaparèixer del mercat a causa de la plaga del “bicudo”, identificat per primera vegada al Brasil l’any 1983, i des de llavors va guanyar protagonisme a cada any arrasant multitud de cultius de cotó fins fa pocs anys, on s’ha pogut controlar la seva expansió amb mesures preventives.

Mirant enrere, m’adono que tots els contratemps que hem tingut han estat fonamentals per al desenvolupament del projecte OCCGuarantee. El camí que hem seguit ens ha donat experiència al país. Avui només puc veure amb optimisme el futur! Tenim un bon equip de persones que, igual que jo, estan súper motivades perquè aquest projecte tiri endavant.

Com sempre els dic als agricultors, el més important és que siguem capaços d’oferir solucions reals a quantes més marques del creixent mercat de la moda sostenible.